Partides atípiques

Ahir ens vam reunir de forma improvisada en Marc, en Víctor i jo. Teníem ganes de repetir el blood Rage i el Víctor també tenia pendent la nova edició del Kingsburg. A més jo també tenia ganes de tots dos (a veure si em treia el gust agredolç de les últimes partides de tots dos jocs).

 

Kingsburg

Vam jugar amb les regles ben fetes però ens vam oblidar dels esdeveniments. No vam fer servir el canvi de tots els consellers ni els reforços “no aleatoris”

Al principi de la partida vaig tenir l’oportunitat d’avançar-me, aconseguint un dau extra al segon any i marcant molta diferència per la resta de la partida. Només construir-ho tocava combat, qualsevol número que no fos un 1 ja em servia per tirar-ho endavant. Vaig llençar el dau i, efectivament, va sortir un 1. Vaig perdre els punts de victòria i els 6 recursos que m’havia costat la construcció…

Al 4rt any, el Víctor i en Marc van aconseguir l’edifici. Jo ja havia optat per una altra estratègia… Bé, no, de fer no en tenia cap que no fos evitar fer el pena!!! Just al final, ens vam plantar tots amb una diferència de 5 punts. L’enemic final treia 8 punts de victòria si et guanyava. En Marc i jo ho sabíem. En Marc va optar per fer soldats. A mi, d’entre les novetats d’aquesta edició, m’havia tocat un mòdul especial on l’edifici més barat feia que si perdia un combat, no perdés els punts de victòria.

Al final el Victor es va plantar davant de l’enemic, qualsevol tirada de reforços major que un 2 li donava la partida. Doncs si, va treure un 2. Gràcies a això vaig guanyar. També s’ha de dir que en algun moment ens vam equivocar amb la puntuació d’en Marc i demà fer alguns punts més.

 

Conclusions:

Es la primera vegada que veig una partida marcada pels combats amb els monstres. I la puntuació final mitja es inferior que la previa.

Aconseguir un dau extra es una bona estratègia però no requisit per guanyar.

En Marc ha de llençar els daus de reforç. Ningú més, crec que aquesta és la lliçó més important…

 

Blood rage

Com ens vam quedar amb ganes de més sang, vam fer un BR a 3. L’última partida que vaig fer a Cawa va ser una mica… “peculiar”.

Només començar, a la primera carta, vaig treure un monstre que en Marc també tenia a la mà. Però és que a més vaig descobrir una carta de combat a la que mai havia donat importància. Dona poca força de combat però en cas de guanyar permet pujar totes les estadístiques. Me la vaig quedar i a la següent mà em va arribar una altra (algú no la va agafar). Sabent això  vaig preparar combats amb molta superioritat per poder jugar aquestes cartes. Reconec que tot va sortit rodat per pura sort, però al final de la primera era ja tenia totes les estadístiques a més de la meitat.

La segona era la vaig iniciar amb 12 de Rage, i amb la possibilitat de posar força guerrers al taulell. A més, els combats em donaven força punts, així que en vaig forçar més de l’habitual. Crec que aquesta idea no va agradar en general…

En Marc i en Víctor van intentar fer una petita aliança per eliminar-ne però no va cuallar.

Al final del joc la puntuació va quedar molt desequilibrada. Al principi va haver-hi un combo molt potent que va permetre una escapada important i després no es va poder reajustar el joc.

 

Conclusions:

Hi ha combos molt potents que encara no coneixem i que, molt menys, no sabem contrarrestar.

Deixar que algú bloquegi totes les caselles d’una província es mala idea pel tema dels objectius. S’hi gastarà moltes accions però el rendiment en punts es alt.

Participar en combats sabent que els perdràs es mala idea si el rival guanya molts punts de victòria.

Encara hi ha molt per descobrir i veure com combinar les cartes. Sembla que hi ha moltes cartes masa poderoses, tantes que es difícil que no et toquin algunes, el problema és saber-les fer servir o que es donin les condicions adients.

 

http://www.alejostenuki.com/meeples/partides-atipiques/