Aquest cap de setmana vam estrenar el Gretchinz, un joc de carreres amb cartes i daus. Cada jugador llença els daus de forma simultània i en quan un d’ells ha trobat la combinació que l’interessi, crida i es deixen de llençar més daus. Això suposa una limitació relativa de l’atzar… fins que ho proves amb un grup molt juganer. L’Andreu tenia el poder especial de tornar a tirar un dau cada ronda, així que en el moment en que li sortia una fletxa de moviment, ja cridava. Això volia dir que pràcticament tothom tenia limitats els seus moviements a una única tirada. A excepció de l’Andreu que després poder tornar-ne a tirar un. El Xavi A. també tenia un poder especial força potent, mentre que els altres jugadors tenien poders que semblaven menys potents. Desequilibri o manca d’experiència? Bé, era la primera partida, massa d’hora per treure’n conclusions.
Després vam fer un Room 25. Donat que l’objectiu principal del joc es emputxar-me a mí, primer va guanyar el Marc i després en Xavi A. Després, de forma secundària però d’acord amb les regles del joc, l’equip dels guardes format per en Xavi A. (si, el mateix que em va matar) i jo vam guanyar. Hauriem de revisar-ho això, perque en cap de les 5 partides que s’han fet han guanyat els concursants.
Finalment, va caure un Ricochet robots. Va ser una partida força igualada entre en Marc i jo però al final va guanyar ell. Tinc tendència a escollir el costat equivocat en els camins de pocs moviments… Tot el que sigui de 4 a 7 moviments, sempre escullo el costat erroni inicialment. Algú vol fer un Ricochet robots amb un mínim de 10 moviments?
http://www.alejostenuki.com/meeples/gretchinz-room-25-i-be-tambe-un-ricochet-robots/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada