Blood Rage: més equilibrat

Com aniria una sessió sense els més habituals? En Xavi, Marc i Victor, que porten al grup des de gener del 2017, van fallar. Van acudir l’Andreu, en Xavi A. i en Gerard. Primer vam fer un filler, el Biblios, a l’espera de que en Xavi donés senyals de vida.

Puntuació final… Xavi A. 7,  Gerard 6, Andreu 3… Alex 0. Sí, un zero, zero punts. Òbviament és la pitjor puntuació possible, però ja n’hi ha antecedents al registre de partides. Per sort, no van voler fer fusta de l’arbre caigut.

Després va caure un Blood Rage. L’Andreu i en Xavi A. en tenien ganes i jo volia provar a veure com funcionava el joc amb les cartes bones en anglès. Ja va costar descobrir que les cartes en castellà estan malament traduïdes i que descompensen molt el joc (quanta gent deu estar-hi jugant malament ara mateix?). La partida no va estar malament però em va deixar un gust agredolç. A més de no saber trobar cap bona estratègia, en Gerard no es va poder integrar al joc, potser una mica més complex del que sol jugar. Per cert, els asteriscs (*) marquen moments amb força Rage a la nostra Blood personal.  N’he marcat alguns però me’n deixo molts.

A la primera era, en Xavi A. va empatar en gairebé tots els combats que va fer amb mi i amb l’Andreu, així que tots els nostres guerrers es morien sense res a canvi*. Per tant, no vaig poder saquejar res i l’Andreu també poc. Així que l’únic que va pujar les estadístiques va ser ell. Tenia una carta que li facilitava envair amb més guerrers per torn. L’Andreu va treure una carta de manera que cada figura seva morta li donava 1 punt.

A la segona era, en Xavi va continuar envaint i saquejant províncies. L’Andreu es ficava a combats només per perdre. Jo vaig treure un monstre molt gros però que em va consumir ràpidament el meu Rage. Per sort, tenia una carta per a que no me’l matessin durant tota la partida. Crec que va ser un dels grans errors meus, treure un monstre tant poderós quan tenia tant poca Rage disponible. La segona era per a mi va a acabar molt ràpid. L’Andreu va treure una carta de manera que cada figura seva morta li donava 2 punts (ja aconsegueix 3 per cada figura morta).

Al principi de la tercera era, en Xavi tenia gairebé les estadístiques al màxim. Això li permetia envair a moltes regions, amb molts guerrers a la vegada, fer molts torns i saquejar amb certa facilitat. L’Andreu tenia les estadístiques al mínim. No va millorar cap ni una (potser una de Rage?). Jo estava en un entremig, no acabava de trobar cap estratègia que em funcionés, ja que necessitava més Rage pel meu pla i a aquestes alçades no era factible. Al final es va convocar un gran combat a Yggdrasil amb més de 10 figuretes i diversos monstres. L’Andreu va jugar una carta que descartava totes les cartes jugades i em va saber greu ja que jo vaig jugar una carta amb la que guanyava 2 punts per cada mort que hi hagués*. Acte seguit vam tornar a jugar cartes i ell va jugar aquesta mateixa carta*. Per si fos poc, ja havia jugat una carta de manera que cada figura seva morta li donava 2 punts (ara aconseguiria 8 per cada mort). L’Andreu es va avançar molt en el recompte. Però en Xavi tenia 60 punts extres per tenir totes les estadístiques al màxim…

 

Final de partida: Andreu 105 punts, Xavi A. 100, Alex 97 i Gerard 38.

Però:

-El combat final d’Alex vs Xavi A. no es va puntuar, així que en Xavi hauria de tenir uns 8 punts més. De fet, això va ser un error estratègic meu, no l’hi hauria d’haver deixat i ell hauria perdut els 6-7 punts de combat i la doble millora de les estadístiques (uns 10 punts més). Conseqüències de la mancança de son.

-Dels quests finals meus no vaig pujar les estadístiques (cada cop que en completes un, pots pujar un punt)… per tant hauria de tenir entre 10 i 20 punts més.

Oficialment, el guanyador va ser l’Andreu, mitjançant el suïcidi col·lectiu de totes les seves peces (son una mica “maljalas”). Va ser interessant veure com estratègies tant oposades com les del Xavi i l’Andreu donaven un resultat tant equilibrat.

http://www.alejostenuki.com/meeples/590-2/