El divendres vam coincidir 6 jugadors. Ja s’habia proposat fer dos partides quan fóssim 7 o més però al final ho vam provar sent 6. I la prova va anar prou bé.
D’una banda va caure un Topoum (si, de debò, el van jugar) i al meu grup vam fer un Dragon Castle. En Víctor ja havia jugat, així que ens va donar una petita lliçó però l’Andreu i jo vam fer un bon paper. Mentre acabaven el Topoum vam fer un Splendor. Mai habia jugat una partida tan àgil, ràpida i amb tant mala llet. Bàsicament va guanyar en Víctor una ronda després de robarme la carta que m’hagués donat a mi la victoria… A ell no li servia per a res més que bloquejar-me… I així va ser mitja partida.
Després vam fer un Murder: Deception in Hong Kong 😉 a 6. És a partir de 7 jugadors s’inclouen els personatges secundaris, així que només vaig quedar jo com a assassí. Però el forense en comptes de dir només si i no, anava fent aclaraciones sobre les seves pistes. Jo l’anava corregint i vaig témer que se’m reconegués simplement pel fet de corregir-lo. No és va notar. Deception.
La conclusió és que a 6 és difícil per l’assassí, és important que el forense només digui si o no; i que jo sóc un pesat.
En Pau ens va abandonar i va caure un Fiji. Feia anys, com a mínim 3, que no hi jugava a 5. Amb motiu. Un caos. Molt aleatori. Massa.
Després va caure un Incan Gold. En Marc va fer un parell d’escapades en solitari. Molt habitual en el seu joc; a vegades surt bé, a vegades ho perd tot. Al final en vaig fer una força important i pensava atrapar-lo… Em vaig quedar un punt per sota.
Percentatge de victòries meves aquella nit… 0%. Ja m’agradaria veure com jugueu si esteu un mes dormint menys de 5 hores diàries. Eh, llestos… A més, això de no tenir fills està molt de moda i molt mal fet, qui pagarà la meva jubilació?
http://www.alejostenuki.com/meeples/ntaulat/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada