dimecres, 6 de juny del 2018

Champions of Midgard

Joc eurogame amb un component de combat, per 2 a 4 jugadors amb menys de 2 hores de duració. A Champions of Midgard cada jugador és un clan de vikings en un poble amb port que es veu atacat per monstres. Les rutes de comerç marítim son atacades i les muntayes que rodejen al poble hi viuen altres monstres.


El joc en sí es un joc de col·locació de treballadors: aconseguir diners, menjar, fusta… a més de guerrers per poder anar a lluitar contra els diferents monstres. Els Draugr que viuen al nord ens donen monedes quan els guanyem i punts de victòria. Els monstres que ens trobem a rutes marítimes donen molts més punts, però costa més arribar-hi: cal llogar un vaixell, portar menjar pels guerrers, aguantar les penes que puguin sortir pel camí i després lluitar. Per si fos poc, cada ronda un Troll ataca al poble, no dona gaires punts però permet putejar a altres jugadors a base de punts negatius (el que el mata pot enviar-ne a qualsevol jugador).


Peerò, els combats son amb daus. Nyeeeec!!! Sí, ja sé que n’opineu: daus! Fugim!! Bé, si li doneu una oportunitat veureu que es un joc amb diversos components d’atzar. L’aleatorització més evident son els daus, però son relativament manipulables i a més pots comprar uns o altres segons el que interessi. Les cartes de aventures al mig del mar també son un component d’atzar, ja que podem tenir un viatge tranquil o enfrentar-nos al Kraken a mig viatge. L’ordre dels enemics també es aleatori… també té conseqüències però és més complicat d’explicar.


El gran al·licient del joc per a mi es la primera meitat de la partida, se’m dona molt bé. Després faig fallida, em falten els guerrers i el menjar. Exactament igual ha anat en les dues partides que hem fet. La primera la va guanyar en Victor, i la segona la Mireia per pocs punts.


Cal destacar una jugada magistral del Victor a l’últim combat, tirant un dau amb les següents cares +2,+2,+1,+1,0 i 0. Per matar el monstre i endur-se 11 punts, només li calia un +1. Va tirar i va sortir un 0. Va fer servir un token especial per tornar a tirar daus (al final cada token d’aquests que no hagis fet servir són 2 punts), i va tornar a sortir un 0. Va tornar a fer servir un token, un altre 0. Un altre token … deja vú… un altre 0. Finalment, després d’haver fet servir 4 tokens (perdut 8 punts) es va quedar sense guanyar al monstre. La probabilitat de treure 4 ceros seguits amb aquest dau es un 1.18%… la diferència entre guanyar o no al monstre eren 23 punts (11 del monstre + 8 dels tokens + 4 per puntuació extra final). Hagués guanyat però el destí va voler somriure a tots els que estem a sota seu a les estadístiques. No sé si el Victor hi voldrà tornar a jugar.


 


[bggid=2869714]



http://www.alejostenuki.com/meeples/champions-of-midgard/

dijous, 31 de maig del 2018

Endevina el joc

Ara mateix estan fent una mena de llistat-concurs de endevinalles a veure qui encerta els jocs, a base d’una descripció… una mica pecular:



Altres:


An afternoon shoplifting with your friends.


Your powerful army of demons and monsters commits suicide out of societal pressure


That spreadsheet game


Colorful windows ruined by dots


Settlers living on a remote island get wood for sheep


America actually cares what happens to the rest of the world, but mostly because it will affect them too.


Stand on a calendar for as long as you can, and you will become more powerful.


Competitive sustainable forestry


Shoving eggs in bodily crevices


Live alone in the woods with animal and mate with your relatives.


Ever wanted to remember how painful learning dates was?



http://www.alejostenuki.com/meeples/endevina-el-joc/

diumenge, 27 de maig del 2018

Caylus 2018, destrossant un clàssic

La setmana passada vaig probar el Tzolk’in a la tenda de jugarxjugar. Ja sabia que m’agradaria, però no sabia que m’agradaria tant. És un euro amb informació completa on has d’anar calculant tota l’estona la gestió de recursos per poder optimitzar les jugades i treure més punts que els rivals.  A mitja partida, vam comentar les similituds amb el Caylus. Personalment, el considero el euro de gestió de recursos per excel·lència. És cert que té una corba d’aprenentatge, però la gestió de treballadors, els diners, gestió de recursos… és excel·lent.


Avui, donant voltes per internet, he descobert un fil a la BGG on es comenta la nova reedició de Caylus 2018.

Novetats (esteu asseguts?):

-Desapareixen les monedes.

-Desapareix el track de favors reials.

-Cartes amb poders especials, algunes d’inici, altres es poden adquirir.



Sembla que estan americanitzant un dels referents dels jocs Euro. A més, no sembla que ho vulguin reeditar com a Caylus “junior” o alguna mena de modificació per deixar clar que no es el joc original que es per gran part de l’essència del joc. Que faríem a un Agricola sense menjar? o a Sagrada sense limitacions de colors ni números? Fem un Catan on sempre pots triar els números dels daus? Bé, no faré gaires comentaris. No he jugat aquesta nova versió del Caylus, per tant no fé fins a quin punt és dolenta…


Encara es factible aconseguir exemplars de l’edició prèvia. Per tant, si no l’heu jugat, proveu-lo i si us agrada, encara n’esteu a temps!!



http://www.alejostenuki.com/meeples/caylus-2018-destrossant-un-classic/

dimecres, 23 de maig del 2018

Jocs de taula a Kickstarter

Kickstarter, la plataforma per excel·lència del mecenatge (crowdfunding), és també una font inesgotable de alegries i maldecaps pels jugadors de jocs de taula. Fa uns anys la majoria de productes de Ks eren de qualitat dubtosa, creats per autors que les distribuïdores havien rebutjat. Actualment, una gran part dels jocs considerats “millors jocs de l’any” tenen els seus orígens a aquesta plataforma.


Especialment és als grans productes, que requereixen certa inversió inicial per aconseguir beneficis econòmics i suposaria un risc econòmic massa important, on la plataforma resulta més interessant. Per posar un exemple: Gloomhaven, és un joc immens, amb una caixa immensa, amb molts components i figueretes, amb legacy… Potser una distribuïdora tradicional no voldria còrrer el risc de fer fallida amb un joc d’aquestes característiques. Però si ho fem a través de Kickstarter, ja sabem quants compradors inicials tindrem i si té futur o no.



Jocs que primer van sortir a Kickstarter i després de forma pública (retail): Exploding kittens (amb èxit desmesurat, més de 8 milions de USD), Blood Rage, Gloomhaven (4 milions a la segona edició), Rising Sun, Sagrada i Santorini.

Jocs que només han sortit  a KS i no a les tendes: Cavern Tavern, Rise to Nobility… molts, moltíssim, la major part de fet; però tinc clavat no haver-me comprat un Thunderstone Quest quan va sortir.


Comprar a Kickstarter té molts al·licients. D’una banda a Ks trobem novetats, jocs que encara no han sortit al mercat i que donen la cara per primer cop a internet. D’aquesta manera podem estar al dia sobre les últimes tendències dels jocs de taula. Ara mateix, per exemple, si no portes miniaturetes amb molts detalls, no ets ningú. Aquestes novetats solen anar acompanyades de recompenses pel fet de participar en major o menor mesura. Per exemple monedes metàl·liques en comptes de les de cartró. I a més s’hi sumen les exclusivitats, material adicional que només aconseguiràs a l’edició kickstarter. Tot això tenint en compte que l’edició Kickstarter pot ser l’única que en surti d’aquell joc i mai més es torni a publicar. Si un joc no ha tingut l’èxit esperat o ha canviat la moda en jocs de taula, es fàcil que el joc no es publiqui pel gran públic mai. Per tant, participar al Ks es l’única forma d’aconseguir de forma garantida aquell joc. I si la inversió us sembla desmesurada sempre es pot revendre el joc al mercat de segona mà… amb exagerades pujades de preu, o baixades de preu si el joc no ha tingut bona acollida.


Però abans de que aneu a Ks a comprar de forma compulsiva, sapigueu de les limitacions i problemes que presenta aquesta plataforma de mecenatge. De fet, penseu en tots els intents de manipulació que rebem: vídeos molt atractius estèticament, text ressaltant l’exclusivitat i la novetat del joc… Tot seguit de la descripció del joc, els comentaris i vídeos sobre el joc. A més,  els vídeos d’opinió que es presenten als diferents projectes de Ks son pagats. És a dir, l’autor del vídeo ha obtingut un benefici econòmic a canvi de fer una revisió del joc. Si no es una revisió favorable, molt probablement altres projectes no li demanarien revisions… i així haurien de tancar la barraca. Per tant i per defecte, cal assumir que totes les reviews i opinions son bones o molt bones. De tant en quan hi ha algun joc que envia còpies desinteressadament i ho fa constar al costat del vídeo. Si entrem en detalls ens fixarem que molts dels jocs de Kickstarter no han passat un període tant extens i han sigut tant testejats com els jocs que surten de les distribuïdores tradicionals. D’aquesta forma, ens podem trobar amb jocs que no acaben de funcionar del tot en realitat, amb manuals d’instruccions mal escrits o amb personatges amb poders desequilibrats.


Original value: 50,00 EUR
Conversion quote USD/EUR = ""0,854""
Conversion quote EUR/USD = ""1,171""
Converted value: 25,62 EUR
Original value: 30,00 EUR
Conversion quote USD/EUR = ""0,854""
Conversion quote EUR/USD = ""1,171""

" data-dcc-converted-content="A més cal afegir les exclusivitats, que també animen al públic a participar-hi per no quedar-se sense aquell detall que farà que aquella edició sigui única. El problema d'això, a més de la manipulació que suposa, és el preu de compra. Estem parlant d'un mercat principalment centrat a EEUU, amb preus força alts, per edicions limitades i que a més es pot pagar encara més per obtenir més exclusivitats. Si el joc va bé, ja serà agafat per alguna distribuïdora professional i fabricat en massa. Això fa que baixin els preus, però tot depèn de l'interès que posin les distribuïdores en aquell joc concret. Per exemple, Santorini a Kickstarter va sortir per 42,71 EUR més enviament, ara es possible comprar-ho per uns 25,62 EUR . Aquí a més hem de revisar el tema aduanes i els preus d'enviament. Si el joc es UE-friendly, vol dir que tenen algun centre de distribució europeu, no ens bloquejaran la comanda a aduanes i els costos d'enviament seran limitats. En canvi, jocs americans es possible que siguin bloquejats a aduanes (amb els costos de gestió afegits) i amb costos d'enviament més alts." data-dcc-original-content="A més cal afegir les exclusivitats, que també animen al públic a participar-hi per no quedar-se sense aquell detall que farà que aquella edició sigui única. El problema d'això, a més de la manipulació que suposa, és el preu de compra. Estem parlant d'un mercat principalment centrat a EEUU, amb preus força alts, per edicions limitades i que a més es pot pagar encara més per obtenir més exclusivitats. Si el joc va bé, ja serà agafat per alguna distribuïdora professional i fabricat en massa. Això fa que baixin els preus, però tot depèn de l'interès que posin les distribuïdores en aquell joc concret. Per exemple, Santorini a Kickstarter va sortir per 50$ més enviament, ara es possible comprar-ho per uns 30$. Aquí a més hem de revisar el tema aduanes i els preus d'enviament. Si el joc es UE-friendly, vol dir que tenen algun centre de distribució europeu, no ens bloquejaran la comanda a aduanes i els costos d'enviament seran limitats. En canvi, jocs americans es possible que siguin bloquejats a aduanes (amb els costos de gestió afegits) i amb costos d'enviament més alts.">A més cal afegir les exclusivitats, que també animen al públic a participar-hi per no quedar-se sense aquell detall que farà que aquella edició sigui única. El problema d’això, a més de la manipulació que suposa, és el preu de compra. Estem parlant d’un mercat principalment centrat a EEUU, amb preus força alts, per edicions limitades i que a més es pot pagar encara més per obtenir més exclusivitats. Si el joc va bé, ja serà agafat per alguna distribuïdora professional i fabricat en massa. Això fa que baixin els preus, però tot depèn de l’interès que posin les distribuïdores en aquell joc concret. Per exemple, Santorini a Kickstarter va sortir per 50$ més enviament, ara es possible comprar-ho per uns 30$. Aquí a més hem de revisar el tema aduanes i els preus d’enviament. Si el joc es UE-friendly, vol dir que tenen algun centre de distribució europeu, no ens bloquejaran la comanda a aduanes i els costos d’enviament seran limitats. En canvi, jocs americans es possible que siguin bloquejats a aduanes (amb els costos de gestió afegits) i amb costos d’enviament més alts.A més cal afegir les exclusivitats, que també animen al públic a participar-hi per no quedar-se sense aquell detall que farà que aquella edició sigui única. El problema d’això, a més de la manipulació que suposa, és el preu de compra. Estem parlant d’un mercat principalment centrat a EEUU, amb preus força alts, per edicions limitades (les tirades limitades encareixen la producció) i que a més es pot pagar encara més per obtenir més exclusivitats. Si el joc va bé, ja serà agafat per alguna distribuïdora professional i fabricat en massa. Això fa que baixin els preus, però tot depèn de l’interès que posin les distribuïdores en aquell joc concret. Per exemple, Santorini a Kickstarter va sortir per 50$ més enviament, ara es possible comprar-ho per uns 30$. Aquí a més hem de revisar el tema aduanes i els preus d’enviament. Si el joc es EU-friendly, vol dir que tenen algun centre de distribució europeu, no ens bloquejaran la comanda a aduanes i els costos d’enviament seran limitats. En canvi, jocs americans es possible que siguin bloquejats a aduanes (amb els costos de gestió afegits) i amb costos d’enviament més alts.


Per si fos poc, la comunitat de jugadors de jocs de taula seguim ens comportem com una petita ramat d’ovelles: si algú cau víctima del Hype d’algun joc i en parla per internet, molts el seguiran i s’anirà fent una bola més grossa… ningú vol ser l’únic que no té “l’edició única”. A més, com tothom en parlà bé, sense cap fonament sòlid, va creixent més i més el hype. De fet, la plataforma s’hauria d’anomenar hype-starter: un cop iniciat el hype, els recursos venen sols.


Per tant, aquesta plataforma es bona oportunitat per aconseguir novetats o rareses, pagant el preu de la incertesa sobre el producte final. Ara que ja coneixeu les limitacions i virtuts dels projectes Kickstarter, intenteu no deixar-vos endur per la ludopatia 😉



http://www.alejostenuki.com/meeples/jocs-de-taula-a-kickstarter/

dimarts, 22 de maig del 2018

Gretchinz, Room 25 i bé, també un Ricochet Robots

Aquest cap de setmana vam estrenar el Gretchinz, un joc de carreres amb cartes i daus. Cada jugador llença els daus de forma simultània i en quan un d’ells ha trobat la combinació que l’interessi, crida i es deixen de llençar més daus. Això suposa una limitació relativa de l’atzar… fins que ho proves amb un grup molt juganer. L’Andreu tenia el poder especial de tornar a tirar un dau cada ronda, així que en el moment en que li sortia una fletxa de moviment, ja cridava. Això volia dir que pràcticament tothom tenia limitats els seus moviements a una única tirada. A excepció de l’Andreu que després poder tornar-ne a tirar un. El Xavi A. també tenia un poder especial força potent, mentre que els altres jugadors tenien poders que semblaven menys potents. Desequilibri o manca d’experiència? Bé, era la primera partida, massa d’hora per treure’n conclusions.


Després vam fer un Room 25. Donat que l’objectiu principal del joc es emputxar-me a mí, primer va guanyar el Marc i després en Xavi A. Després, de forma secundària però d’acord amb les regles del joc, l’equip dels guardes format per en Xavi A. (si, el mateix que em va matar) i jo vam guanyar. Hauriem de revisar-ho això, perque en cap de les 5 partides que s’han fet han guanyat els concursants.


Finalment, va caure un Ricochet robots. Va ser una partida força igualada entre en Marc i jo però al final va guanyar ell. Tinc tendència a escollir el costat equivocat en els camins de pocs moviments… Tot el que sigui de 4 a 7 moviments, sempre escullo el costat erroni inicialment. Algú vol fer un Ricochet robots amb un mínim de 10 moviments?



http://www.alejostenuki.com/meeples/gretchinz-room-25-i-be-tambe-un-ricochet-robots/

dilluns, 21 de maig del 2018

El marketing dels jocs

Fa uns dies que dono voltes a la importància que té el marketing en el mon dels jocs.



D’una banda tenim el fenomen de Kickstarter i les xarxes socials, amb projectes que acumulen centenars de milers d’euros. Si bé fa uns anys Kickstarter era una plataforma de crowdfunding per a jocs descartats de les distribuïdores, recentment s’ha convertit en la plataforma de llançament de grans jocs i novetats. Només cal pensar en alguns jocs com el Blood Rage, Gloomhaven, … i molts altres jocs que últimament se situen en el top 10 de jocs de l’any… i que han sortit de Kickstarter. Però això comporta certs problemes i en podríem fer una entrada sencera només d’això (m’ho apunto).


En canvi, el marketing és la base de Kickstarter: els vídeos son sempre molt atractius visualment, les revisions pagades dels jocs, la forma d’estendre les seves influències per les xarxes socials (amb anuncis a facebook, per exemple)… Fins arribar al punt de que si obrim la pàgina inicial de la boardgamegeek veurem 2-3 anuncis de jocs esperant els nostres diners a la plataforma de crowdfunding.


 


 


D’altra banda, tenim el marketing dels jocs ja publicats i en mans de les distribuïdores però que necessiten de distribució i fer-se conèixer. Un clàssic d’això va ser Virus a Espanya. Es tracta d’un joc d’un autor local pel que cal potenciar-ho i fer-hi molta publicitat… així que es van fer tornejos, demostracions públiques, totes les tendes el tenien… quan realment no es un gran joc, però tota la maquinària de publicitat ja estava en marxa.


El cap de setmana vam veure el Gretchinz!, un joc de curses basada en el mon de Warhammer, amb un component important d’atzar i joc en temps real amb els daus. Devir n’ha fet força publicitat, organitzant demostracions, tant a través del seu canal de youtube (li van donar molt bombo) com a diferents fires. Aquest cap de setmana el vam jugar i va sorgir un dubte sobre les regles. Vaig anar immediatament a la BGG per descobrir que el joc està amb un 6.8, només 56 puntuadors, només es pot comprar a Europa, especialment Espanya. El forum es pràcticament buit i no hi vaig saber trobar la resposta al dubte que teniem.



Em pregunto fins a quin punt el Gretchinz! es un nou Virus o no… i quines motivacions tenen els distribuïdors per potenciar un joc versus un altre…


 



http://www.alejostenuki.com/meeples/el-marketing-dels-jocs/

Skull Tales: Full Sail a Kickstarter

L’Andreu ens avisa per a que no deixem passar el joc de Skull Tales: Full Sail a kickstarter. Ja han recaudat 325000€ dels 40000 que demanaven. És a dir, gairebe 10 cops.


Skull Tales ¡A toda vela! es un juego de mesa con miniaturas sobre aventuras piratas. Embárcate en la Dama del Sur para explorar un Caribe fantástico, poblado de temibles criaturas e increíbles tesoros. ¡La fama y la fortuna te esperan!


Elige un personaje de entre los doce iniciales. En su tarjeta encontrarás toda la información necesaria para jugar, y su miniatura te servirá para ubicarlo en los distintos tableros de juego




http://www.alejostenuki.com/meeples/skull-tales-full-sail-a-kickstarter/

dissabte, 19 de maig del 2018

Ludivers 2018

Torna un any més el Ludivers, el festival més juganer que tenim a Girona, dedicat a tot allò que forma part del món lúdic, la creativitat i la imaginació. Aquest any amb un programa força extens.  Comento algunes propostes que em criden l’atenció:



 


-“Es pot ser profe i friki?“: Experiències educatives inspirades en el joc i el món friki. Fas servir el joc a les teves classes? Creus en el joc de rol com a eina educativa? Defenses que llegir còmics és llegir? El cinema o les series formen part de la teva experiència educativa? Aquesta edició d’InnoBar Friki especial Ludivers és l’espai on compartir les teves innovacions educatives amb altres companys i demostrar que els docents també tenen una part friki. Inscripció oberta a https://www.innobar.net/ludivers


-Quiz Friki: organitzat per Kodama. Es farà un Quiz friki pels més experts en sèries, dibuixos, pel·lícules i jocs! LLOC: Plaça de l’U d’Octubre DIA i HORA:  Dissabte 26 de maig a partir de les 21h.


-Taller de Slime… crec que això pot ser molt divertit per pares amb nens… pels meus no… massa empastifat? No, home, no.


-Torneig de “la Leyenda de los cinco anillos”, partides de Blood Bowl, introducció a Magic (¿?)…



http://www.alejostenuki.com/meeples/ludivers-2018/

dimecres, 16 de maig del 2018

Azul - el joc familiar de 2017

A Azul ens encarreguem de formar els mosaics que decoraran les parets del palau de Evora (a Portugal). A cada torn anirem agafant totes les peces d’un mateix color de la fàbrica que ens interessi. D’aquesta manera omplirem les files per poder completar una casella del mosaic.



El mecanisme ens recorda al Sagrada: un pool central d’on agafar peces i certes limitacions de col·locació. A més, cada peça posada al mosaic puntuarà per peces adjacents verticals i horitzontals, per tant aquesta es l’essència dels combos. Al final de la partida es puntuaran també les columnes i files completes.


L’any passat va rebre el premi a joc familiar de l’any a la board game geek i ja acumula un bon ventall de reconeixements. Fa poc ha sortit l’edició en castellà i ja està disponible a les tendes locals. Fins a 4 jugadors, les partides duren una mitja hora aproximadament, un cop s’hi sap jugar.

Tot i que el mecanisme de joc es similar a Sagrada, la composició del mosaic es menys complexe que les vidrieres del Sagrada. A canvi, permet una interacció més directa. Com veureu, els components també tenen una estètica molt atractiva.


 



# of Players
Playing Time
Mfg Suggested Ages

Infos courtesy of boardgamegeek.com. More Infos.



http://www.alejostenuki.com/meeples/azul-el-joc-familiar-de-2017/

diumenge, 13 de maig del 2018

6 entaulats

El divendres vam coincidir 6 jugadors. Ja s’habia proposat fer dos partides quan fóssim 7 o més però al final ho vam provar sent 6. I la prova va anar prou bé.


D’una banda va caure un Topoum (si, de debò, el van jugar) i al meu grup vam fer un Dragon Castle. En Víctor ja havia jugat, així que ens va donar una petita lliçó però l’Andreu i jo vam fer un bon paper. Mentre acabaven el Topoum vam fer un Splendor. Mai habia jugat una partida tan àgil, ràpida i amb tant mala llet. Bàsicament va guanyar en Víctor una ronda després de robarme la carta que m’hagués donat a mi la victoria… A ell no li servia per a res més que bloquejar-me… I així va ser mitja partida.


Després vam fer un Murder: Deception in Hong Kong 😉 a 6. És a partir de 7 jugadors s’inclouen els personatges secundaris, així que només vaig quedar jo com a assassí. Però el forense en comptes de dir només si i no, anava fent aclaraciones sobre les seves pistes. Jo l’anava corregint i vaig témer que se’m reconegués simplement pel fet de corregir-lo. No és va notar. Deception.

La conclusió és que a 6 és difícil per l’assassí, és important que el forense només digui si o no; i que jo sóc un pesat.


En Pau ens va abandonar i va caure un Fiji. Feia anys, com a mínim 3, que no hi jugava a 5. Amb motiu. Un caos. Molt aleatori. Massa.


Després va caure un Incan Gold. En Marc va fer un parell d’escapades en solitari. Molt habitual en el seu joc; a vegades surt bé, a vegades ho perd tot. Al final en vaig fer una força important i pensava atrapar-lo… Em vaig quedar un punt per sota.


Percentatge de victòries meves aquella nit… 0%. Ja m’agradaria veure com jugueu si esteu un mes dormint menys de 5 hores diàries. Eh, llestos… A més, això de no tenir fills està molt de moda i molt mal fet, qui pagarà la meva jubilació?



http://www.alejostenuki.com/meeples/ntaulat/

Caos of Caledonia

Ahir vam fer una partida dels clans of Caledonia a 3 jugadors. Feia mesos que jo no hi jugava i ni l’Hector ni l’Andreu l’havien jugat abans. Primer vam tenir la rigurosa mitja hora d’explicació de regles… I després les dues hores de partida.


El problema es que hi va haver un parell de regles que no debía explicar gaire bé (i un poder especial directament el vaig explicar malament). Un dels conceptes que més costa d’entendre i d’explicar són els assentaments… No vaig posar-hi prou énfasis, tant l’Hector com l’Andreu ho van entendre malament i això va marcar un estil de partida molt individualista. Tot i que el joc no es molt interactiu, potser va ser menys de l’habitual. Va haver-hi manipulació del mercat o conflictes amb algun contracte d’exportació… D’altra banda, petites variacions en tabac, coto i bambú, donaven grans canvis de puntuacions. I tots hi participavem.


Be, tots no, perquè l’Hector va decidir ignorar parcialment els contractes d’exportació/importació… I crec que és un dels mecanismes principals de puntuació. De fet, abans de la puntuació final, cap de nosaltres tenia més de 30 punts. I, per post in exemple, la meva puntuació només en tabac van ser 35 punts. Un cop comptats els diners, matèries produïdes, majories de contractes, les carxofes (si, cada carxofa es un punt), i els productes importats, la puntuació final rondava els 150 punts. Els objectius que surten durant la partida semblen secundaris…


L’Andreu, a base de fer i envellir whisky al celler, va fer 141 punts. L’Hector treia bé edició cada cop que comerciava al mercat, però participar poc en contractes el va deixar amb 117 punts. Jo només feia que vendre i produir llet a preus astronòmics, puntuació final de 147 punts. Com havíem explicat malament tel tema dels assentaments vam decidir ignorar aquesta puntuacio, que hagués afegit entre 18 i 6 punts als jugadors. Veient la diferencia final d e puntuació, potser els objectius que surten durant el jocs no s’haurien de menysprear… A no ser que hi hagi algun contracte especialment valuós…


Jo estava mort de son, era una primera partida, algunes regles es van entendre/explicar malament, els meus càlculs mentals fallaven a la hora de tornar diners… Tot massa caòtic. Espero repetir el joc en breu, havent dormit i tenint les regles més fresques.



http://www.alejostenuki.com/meeples/caos-of-caledonia/

Tarda de jocs de taula al Casal cívic de Banyoles

Avui comencen les jornades de jocs de taula, a càrrec de la Mar Hereu, en Cesc i l’Esteve del grup.  A més, l’organitza Associació Juvenil Tenim Poca Feina. Col·labora Servei d’Educació Ajuntament de Banyoles.


A l’anunci original consta que cal inscripció, però no es facilita cap telèfon ni correu ni enllaç, és part del repte.


Finalment ha sortit el cartell on ja donen la solució: divendres alternants, de 17.30h a 20h i ens donen un telèfon i un correu.


 




http://www.alejostenuki.com/meeples/tarda-de-jocs-de-taula-al-casal-civic-de-banyoles/

Blood Rage: més equilibrat

Com aniria una sessió sense els més habituals? En Xavi, Marc i Victor, que porten al grup des de gener del 2017, van fallar. Van acudir l’Andreu, en Xavi A. i en Gerard. Primer vam fer un filler, el Biblios, a l’espera de que en Xavi donés senyals de vida.


Puntuació final… Xavi A. 7,  Gerard 6, Andreu 3… Alex 0. Sí, un zero, zero punts. Òbviament és la pitjor puntuació possible, però ja n’hi ha antecedents al registre de partides. Per sort, no van voler fer fusta de l’arbre caigut.


Després va caure un Blood Rage. L’Andreu i en Xavi A. en tenien ganes i jo volia provar a veure com funcionava el joc amb les cartes bones en anglès. Ja va costar descobrir que les cartes en castellà estan malament traduïdes i que descompensen molt el joc (quanta gent deu estar-hi jugant malament ara mateix?). La partida no va estar malament però em va deixar un gust agredolç. A més de no saber trobar cap bona estratègia, en Gerard no es va poder integrar al joc, potser una mica més complex del que sol jugar. Per cert, els asteriscs (*) marquen moments amb força Rage a la nostra Blood personal N’he marcat alguns però me’n deixo molts.


A la primera era, en Xavi A. va empatar en gairebé tots els combats que va fer amb mi i amb l’Andreu, així que tots els nostres guerrers es morien sense res a canvi*. Per tant, no vaig poder saquejar res i l’Andreu també poc. Així que l’únic que va pujar les estadístiques va ser ell. Tenia una carta que li facilitava envair amb més guerrers per torn. L’Andreu va treure una carta de manera que cada figura seva morta li donava 1 punt.


A la segona era, en Xavi va continuar envaint i saquejant províncies. L’Andreu es ficava a combats només per perdre. Jo vaig treure un monstre molt gros però que em va consumir ràpidament el meu Rage. Per sort, tenia una carta per a que no me’l matessin durant tota la partida. Crec que va ser un dels grans errors meus, treure un monstre tant poderós quan tenia tant poca Rage disponible. La segona era per a mi va a acabar molt ràpid. L’Andreu va treure una carta de manera que cada figura seva morta li donava 2 punts (ja aconsegueix 3 per cada figura morta).


Al principi de la tercera era, en Xavi tenia gairebé les estadístiques al màxim. Això li permetia envair a moltes regions, amb molts guerrers a la vegada, fer molts torns i saquejar amb certa facilitat. L’Andreu tenia les estadístiques al mínim. No va millorar cap ni una (potser una de Rage?). Jo estava en un entremig, no acabava de trobar cap estratègia que em funcionés, ja que necessitava més Rage pel meu pla i a aquestes alçades no era factible. Al final es va convocar un gran combat a Yggdrasil amb més de 10 figuretes i diversos monstres. L’Andreu va jugar una carta que descartava totes les cartes jugades i em va saber greu ja que jo vaig jugar una carta amb la que guanyava 2 punts per cada mort que hi hagués*. Acte seguit vam tornar a jugar cartes i ell va jugar aquesta mateixa carta*. Per si fos poc, ja havia jugat una carta de manera que cada figura seva morta li donava 2 punts (ara aconseguiria 8 per cada mort). L’Andreu es va avançar molt en el recompte. Però en Xavi tenia 60 punts extres per tenir totes les estadístiques al màxim…


 


Final de partida: Andreu 105 punts, Xavi A. 100, Alex 97 i Gerard 38.


Però:

-El combat final d’Alex vs Xavi A. no es va puntuar, així que en Xavi hauria de tenir uns 8 punts més. De fet, això va ser un error estratègic meu, no l’hi hauria d’haver deixat i ell hauria perdut els 6-7 punts de combat i la doble millora de les estadístiques (uns 10 punts més). Conseqüències de la mancança de son.

-Dels quests finals meus no vaig pujar les estadístiques (cada cop que en completes un, pots pujar un punt)… per tant hauria de tenir entre 10 i 20 punts més.


Oficialment, el guanyador va ser l’Andreu, mitjançant el suïcidi col·lectiu de totes les seves peces (son una mica “maljalas”). Va ser interessant veure com estratègies tant oposades com les del Xavi i l’Andreu donaven un resultat tant equilibrat.



http://www.alejostenuki.com/meeples/590-2/

Partides atípiques

Ahir ens vam reunir de forma improvisada en Marc, en Víctor i jo. Teníem ganes de repetir el blood Rage i el Víctor també tenia pendent la nova edició del Kingsburg. A més jo també tenia ganes de tots dos (a veure si em treia el gust agredolç de les últimes partides de tots dos jocs).


 


Kingsburg


Vam jugar amb les regles ben fetes però ens vam oblidar dels esdeveniments. No vam fer servir el canvi de tots els consellers ni els reforços “no aleatoris”


Al principi de la partida vaig tenir l’oportunitat d’avançar-me, aconseguint un dau extra al segon any i marcant molta diferència per la resta de la partida. Només construir-ho tocava combat, qualsevol número que no fos un 1 ja em servia per tirar-ho endavant. Vaig llençar el dau i, efectivament, va sortir un 1. Vaig perdre els punts de victòria i els 6 recursos que m’havia costat la construcció…


Al 4rt any, el Víctor i en Marc van aconseguir l’edifici. Jo ja havia optat per una altra estratègia… Bé, no, de fer no en tenia cap que no fos evitar fer el pena!!! Just al final, ens vam plantar tots amb una diferència de 5 punts. L’enemic final treia 8 punts de victòria si et guanyava. En Marc i jo ho sabíem. En Marc va optar per fer soldats. A mi, d’entre les novetats d’aquesta edició, m’havia tocat un mòdul especial on l’edifici més barat feia que si perdia un combat, no perdés els punts de victòria.


Al final el Victor es va plantar davant de l’enemic, qualsevol tirada de reforços major que un 2 li donava la partida. Doncs si, va treure un 2. Gràcies a això vaig guanyar. També s’ha de dir que en algun moment ens vam equivocar amb la puntuació d’en Marc i demà fer alguns punts més.


 


Conclusions:


Es la primera vegada que veig una partida marcada pels combats amb els monstres. I la puntuació final mitja es inferior que la previa.


Aconseguir un dau extra es una bona estratègia però no requisit per guanyar.


En Marc ha de llençar els daus de reforç. Ningú més, crec que aquesta és la lliçó més important…


 


Blood rage


Com ens vam quedar amb ganes de més sang, vam fer un BR a 3. L’última partida que vaig fer a Cawa va ser una mica… “peculiar”.


Només començar, a la primera carta, vaig treure un monstre que en Marc també tenia a la mà. Però és que a més vaig descobrir una carta de combat a la que mai havia donat importància. Dona poca força de combat però en cas de guanyar permet pujar totes les estadístiques. Me la vaig quedar i a la següent mà em va arribar una altra (algú no la va agafar). Sabent això  vaig preparar combats amb molta superioritat per poder jugar aquestes cartes. Reconec que tot va sortit rodat per pura sort, però al final de la primera era ja tenia totes les estadístiques a més de la meitat.


La segona era la vaig iniciar amb 12 de Rage, i amb la possibilitat de posar força guerrers al taulell. A més, els combats em donaven força punts, així que en vaig forçar més de l’habitual. Crec que aquesta idea no va agradar en general…


En Marc i en Víctor van intentar fer una petita aliança per eliminar-ne però no va cuallar.


Al final del joc la puntuació va quedar molt desequilibrada. Al principi va haver-hi un combo molt potent que va permetre una escapada important i després no es va poder reajustar el joc.


 


Conclusions:


Hi ha combos molt potents que encara no coneixem i que, molt menys, no sabem contrarrestar.


Deixar que algú bloquegi totes les caselles d’una província es mala idea pel tema dels objectius. S’hi gastarà moltes accions però el rendiment en punts es alt.


Participar en combats sabent que els perdràs es mala idea si el rival guanya molts punts de victòria.


Encara hi ha molt per descobrir i veure com combinar les cartes. Sembla que hi ha moltes cartes masa poderoses, tantes que es difícil que no et toquin algunes, el problema és saber-les fer servir o que es donin les condicions adients.


 



http://www.alejostenuki.com/meeples/partides-atipiques/

Sagrada - comentari

Comentari de Sagrada: un joc de taula sobre la construcció de vidrieres de la Sagrada Familia. Basat en una mecànica de daus. Fundat a kickstarter però sembla que va a més…


Perdoneu pels reflexes del taulell. Anem millorant alguns detalls tècnics



http://www.alejostenuki.com/meeples/sagrada-comentari/

Apps Android per a jocs de taula

Repàs sobre les apps més útils sobre jocs de taula per a mòvils i tauletes Android. Com gestionar la col·lecció, quines apps ens poden ajudar a triar un joc per a un grup…



http://www.alejostenuki.com/meeples/apps-android-per-a-jocs-de-taula/

dissabte, 12 de maig del 2018

Ethnos

Un joc de majories i cartes per a 2-6 jugadors. Alguns el defineixen com una barreja entre “Aventureros al tren” i “Blood Rage”. En aquest joc hem de crear diferents bandes, combinant les races del mon o jugant diferents races sempre que siguin de la mateixa regió. D’aquesta manera farem combos de cartes i afegirem marcadors a les diferents regions.


Per si fos poc, cada raça té un poder especial i quan juguem una banda (un grup de cartes) ens veurem obligats a descartar la resta de la mà.


Si bé inicialment pensava que el joc estava centrat al taulell, resulta que el joc principal son les cartes i fer combinacions de 5-6 cartes. No és fàcil, però es la clau per a la victòria.



http://www.alejostenuki.com/meeples/ethnos/

Blood Rage - un Euro de lluites

A Blood rage, cada jugador controla un clan de Vikings. Quan arribi Ragnarök, la fi del mon, hem de sortir per la porta gran, amb una mort gloriosa i assegurar-nos el nostre lloc al Valhalla, al costat d’Odin. Farem invasions i saquejarem pobles. A més es poden complir missions mentre millorem les estadístiques del nostre clan o simplement suicidar-nos per aconseguir punts (això últim no sembla gaire gloriós, no?).


Es tracta d’un Kickstarter (també conegut com a Hypestarter) del 2015, amb múltiples premis durant finals del 2015 i el 2016. No es habitual veure un eurogame amb batalles i figures tant espectaculars com aquestes:


De 2 a 5 jugadors. de 60 a 90 minuts. Tot i que la primera partida ha passat de llarg de les 2 hores amb l’explicació i l’analàsi-paràlisi inclosos. Al principi es fa servir un mecanisme de drafting per a repartir les cartes i a partir d’aleshores gestionarem els punts d’acció (Rage) que tenim per poder envair o jugar nous jugadors… o noves habilitats.


La primera partida va acabar amb una victòria aplastant d’en Victor, que va aconseguir 50 punts extres per les estadítisques del clan i 30 punts extres per tenir molts guerrers al taulell… La partida es va fer una mica llarga per l’anàlisi-paràlisi ocasional que es dona i va haver-hi un parell d’errors de regles.

Tot i així, sembla que en general el jugadors van gaudir la partida.



http://www.alejostenuki.com/meeples/blood-rage-un-euro-de-lluites/

Nit temàtica de misteris

Ahir vam tenir una nit força monotema. Tot i que primer va caure un oso Park (Bärenpark a la BGG), després es van fer dos deceptions: Murder in Hong Kong i un Mysterium.


 



Deception: Murder in Hong kong


Es tracta d’un joc de rols ocults, estil Resistencia Avalon. Hi ha hagut un assassinat, un jugador es el forense que anirà donant pistes sobre l’assassí. L’assassí prèviament, i de forma secreta, haurà informat al forense de quina és l’arma del crim i la pista principal, d’un seguit de cartes que hi haurà.


A partir d’aleshores, el forense anirà posant pistes sobre la taula dins una selecció limitada… A vegades serán pistes prou interessants i a vegades més desconcertants que res més. A tot això, l’assassí intentarà sembrar la confusió sobre tot el grup per a que ningú sospita d’ell.


 


 



Mysterium


Es Halloween i els fantasmes tenen les seves capacitats paranormals en el seu punt més àlgid. Hi ha hagut un crim i un fantasma (jugador màster) ens enviarà visions des del mes enllà per tal de que nosaltres (experts en el tema) averigüem qui ha sigut l’assassí, la localització i l’arma. Un joc cooperatiu, amb una barreja entre el Clued u el Dixit.



http://www.alejostenuki.com/meeples/nit-tematica-de-misteris/

Escape i Steampunk rally

Aquest cap de setmana van caure una partida de l’Escape: the curse of the Temple. Tot i que costa una estona preparar-lo i que la partida només dura 10 minuts, l’estrès va ser força generalitzat i vam decidir fer una única partida.



Després va caure un Steampunk rally. Sembla ser que no vaig explicar del tot bé les regles ja que va haver-hi certs dubtes a mitja partida. En general crec que vam passar una bona estona… l’Andreu a punt d’explotar en diverses ocasions, el Victor amb l’estrella de la mort amb rodes… Finalment, i per no variar, l’Hector va decidir bloquejar el meu camí directe cap a la victòria i a l’última ronda vaig passar de primer a penúltim. No m’esperava que el meu vehicle fos tant poc autosuficient… quin mal…




http://www.alejostenuki.com/meeples/escape-i-steampunk-rally/

Escape: the curse of the temple

Joc de taula cooperatiu on som uns exploradors que han d’aconseguir sortir del temple abans de que s’ensorri o se’ns apliqui la maledicció. Una inquietant banda sonora ens acompanyarà i ens marcarà els temps en que podem provar a sortir del temple, trobar tressors…


Tot això de forma simultània, tots els jugadors tirant els daus per explorar cambres, descobrir tresors i desfer-nos de les gemmes que hem robat. Sense oblidar-nos de les malediccions que sortiran i ens deixaran en silenci, o ens bloquejaran daus…


I tot, tot això, en 10 minuts.



http://www.alejostenuki.com/meeples/escape-the-curse-of-the-temple/

Proposta de videos a youtube

Bé, tal i com vam comentar a l’última trobada, s’ha proposat de fer videos de jocs de taula. Tant es podrien fer revisions de jocs com sessions de partides.


 


Esquema general


Ens podem plantejar fer dos tipus de videos: sessions de partides o revisions a seques dels jocs amb comentaris. Potser podriem adequar cada video segons el joc que fem…


Jocs a fer


Seria interessant compaginar novetats del mercat (Sagrada, Caledonia, Gloomhaven…) amb clàssics (catan, alta tensión…). A més, també es podrien revisar jocs tipus fillers o dissenyats per 2 jugadors.


Idiomes


Tot i que hi ha una dominància clara al grup del català i hi ha una mancança generalitzada de videos en català, crec que això ens aportaria poques visites. Amb tots els respectes pels nadius catalans, la població diana d’un video en català es limita a uns quants frikis dins dels 7 milions de catalans. En castellà, la població diana es multiplica… a més sembla ser que la gent directament busca els videos en castellà o anglès, perquè els pocs videos que hi ha en català tenen especialment poques visites.


Una alternativa seria, per exemple, fer la introducció del joc, les regles i els comentaris finals en castellà (editant-ho independentment) i la partida en si en català.


Disposició de càmeres


Com les posem per a que quedi millor? Tipus Dice Tower? el comentarista surt de cara i després s’enfoca la taula de forma independent. Tipus GameNights? Es veu mes la cara, les converses i opinions que no pas el joc en sí…


Grups per fer-ho


Bé, es obvi que si tirem això endavant no podrem fer partides de 6 jugadors. Hauran de ser de 3-4. Per tant s’hauria de valorar quedar un dia a la setmana per fer això i un altre dia per fer les nostres partides… O que el dia de la partida, la gent del traster gravi i la gent del garatge juguin a altres jocs.



http://www.alejostenuki.com/meeples/proposta-de-videos-a-youtube/

A dues taules

Aquest cap de setmana erem 6 jugadors. Després de comprobar que la majoria de trobades son de més de 4 jugadors i hi ha jocs que no es poden jugar mai, vam decidir jugar en dues taules. A la primera, la bona, vam jugar un Sagrada, on en Víctor ens va fortre una apustuflant pallissa a en Gerard i a mí. A l’altre taula va caure un Imhotep… amb conflicte/tongo durant el recompte dels punts al final de la partida.


Després vam unir-nos per fer un Concept a 6 jugadors. Curiós concepte de joc. Té certa similitud amb el pictionary o el tabú, però només es poden seleccionar uns quants dibuixos d’un taulell. Els dibuixos a vegades son molt generalistes i sembla que despistin més que no pas ajuden, però es fa força entretingut.


També vam probar el Rhino Hero, un joc de fer una torre de cartes i veure a qui li cau… recorda una mica al jenga pero amb cartes amb poders especials. Una ximpleria de joc que ens va fer riure una bona estona.


Per continuar la nit va sortir el Timeline de música i cinema… i la meva mancança de coneixements en aquest camp va quedar al descobert. Per quan un Timeline de ciència? Eh? Finalment va caure un Sitting ducks… on només podriem destacar la ronda on l’Hector va passar de primer a penúltim per la mort consecutiva de 3 ànecs…



http://www.alejostenuki.com/meeples/a-dues-taules/

Room 25

Joc de rols ocults i programació en què intentem escapar d’un laberint. Basat en la película de The Cube, som un grup de concursants d’un reality show televisiu, on les habitacions tenen trampes mortals. A més un o dos dels jugadors son guàrdies e intentaran que no escapin amb vida.


Al principi de ronda programar en dues accions i les anirem fent per ordre de jugadors, així que a vegades et trobes en situacions poc desitjables… com la cambra de mort instantània o la de gas verinós, o la que està inundada… o emputjant a un aliat cap a la seva mort. Espera, si sóc un guàrdia, això sí que m’interessa… però que no ho sàpiga ningú…


A tot això s’ha d’afegir el fet de que el taulell el podem manipular movent les diferents files i columnes segons les nostres necessitats. També, gràcies a l’expansió, cada personatge té una habilitat especial i apareixen uns robots per acabar-ho d’arrodonir. A més, a l’expansió apareix la casella de regeneració, que permeti ressuscitar a algun dels morts, solucionant un dels problemes d’aquest joc: quan et mors ja surts del joc.



http://www.alejostenuki.com/meeples/room-25/

D'excursió a la muntanya

Aquestes setmanes resulten irregulars amb alguns habituals de vacances, alguna trobada a mitjans de setmana… I trobades a llocs poc habituals…


Aprofitant que érem quatre gats, vam anar a casa d’en Marc. Sort del GPS perquè el sentit de l’orientació no ens hi hagués portat pas.


Vam estrenar el Room 25. Un joc semicooperatiu amb rols ocults on hem d’escapar d’una presó, mentre que un o dos jugadors intentaran que ningú escapi. La Carla va deixar entreveure massa aviat que era part dels guardes i al cap de poc vaig aprofitar l’ocasió per matar a en Marc. En Víctor i la Mireia no van poder tot sols contra dos guàrdies. Potser 2 guàrdies per a 5 jugadors es masa desequilibrat..


Després vam fer un Sushi Go, un drafting de cartes clàssic; un Skull Kings amb Ron de penalització per les caigudes… I un ricochet Robots.


Com a moment èpic de la nit em quedo amb el Skull King quan teníem 6 cartes i es van demanar 10 entre tots. A la ronda següent, vam demanar 0 cartes i en Marc només 1. Per tant segur que hi hauria molts errors. Així que en Víctor, la Carla i jo vam anar acumulant errors. A l’última ronda, en Marc i la Mireia tenien 0 mans guanyades. A més, per ordre, Marc anava penúltim i la Mireia última. La resta vam jugar cartes normaletes i en Marc llença el Skull King. La carta més poderosa del joc i per tant gairebé segur que s’enduu la mà… I la Mireia treu una fantástica sirena com a última carta!!! Tots dos es destrossen la puntuació a l’últim moment, genial.



http://www.alejostenuki.com/meeples/dexcursio-a-la-muntanya/

Nit d'essers mitològics

S’apropen les festes de Nadal i es comencen a notar les absències al grup de jocs de taula. Ahir al final només vam quedar en Marc i jo, que teníem molt mono de jugar. Hi havia moltes ganes de provar alguns jocs que no havien vist taula en molt de temps. De fet, crec que no hi ha cap altre joc que hagi viatjat tant com el Topoum sense haver-s’hi jugat. Les propostes eren: Torres, Topoum, Clans of Caledonia i Room 25.


El Room 25 es desaconsella per a 2 jugadors (millor 4-6). El Torres el vam jugar fa poc i per a dos tampoc es molt recomanat. Així que com a merescut premi a la perserverància, vam jugar al Topoum. I vam descobrir que el joc canvia molt amb diferents quantitats de jugadors. A 4 jugadors les morts son constants i sempre intentes reintroduir talps al taulell de joc. Això no passa a 2 jugadors, no només això si no que a més, com no pots afegir noves peces si no et mors, la zona de joc es queda molt petita. Les estratègies que originalment funcionaven a 4 ara a 2 fan figa. El canvi es tan radical que, de fet, a la BGG recomanen jugar-hi amb 2 jugadors més que no pas a 3 o 4.



El Clans of Caledonia… va sorprendre una mica per la feixuga explicació que vaig fer al principi. A més, cap dels dos sabíem gaire bé que fèiem durant les dues primeres rondes. És un eurogame mig-heavy, un graó per sota de l’Agricola i el Caylus. De fet, el posen al mateix nivell de dificultat que el Alta Tensión. Potser podríem dir que és molt fàcil jugar els torns i anar agafant coses sobre la marxa. Però el que dona la victòria es el planejament a llarg termini. Marc i jo anàvem força empatats fins a la 4º ronda de puntuació, que jo ja l’havia previst abans i havia pres les mesures adients per puntuar més. Al final, però, en Marc va guanyar en un altre concepte i es van equiparar força els resultats: 130 a 122.



http://www.alejostenuki.com/meeples/nit-dessers-mitologics/

Clans of Caledonia

Eurogame de recursos i economia, basat en el Terra mystica, amb un aire més campestre però polint algunes de les mecàniques. Cada jugador es un clan d’escocesos, haurem de enviar vaques i ovelles a pasturar, fer collites i fabricar whisky. També podem comerciar mitjançant el mercat i aconseguir algunes missions…


Sobre la base del Terra mystica s’han desenvolupat dos jocs diferents: el clans of caledonia i el Gaia project. Aquest últim es tracta d’expandir-nos a nivell galàctic, amb força més complexitat (4.3/5 a la BGG) que no pas el Caledonia ( 3.25/5).


Com jugar-hi: Gaming Rules



http://www.alejostenuki.com/meeples/clans-of-caledonia/

divendres, 11 de maig del 2018

Primera trobada "massiva"

Aquest cap de setmana ens vam trobar 8 jugadors, amb la iniciació d’en Xavi… Ho sento, però ja arribes tard per les estadístiques, eh? Com ja haviem comentat, vam decidir partir el grup en 2 taules i fer partides a jocs de 4 o menys jugadors.

Després de molt patir, en Marc no va portar el Topoum, si no que vam estrenar el Torres. Un joc d’estratègia abstracta amb un petit component de cartes i 5 accions per jugador en un mateix torn. Sembla un joc força ràpid però s’ha de reconèixer que la partida va durar uns 90 minuts…


A l’altra taula va sortir el “bar Bestial” i el Oso parc (que té força bona crítica).



http://www.alejostenuki.com/meeples/primera-trobada-massiva/

Épica partida del Incan Gold i si... també un kingsburg

Aquesta setmana ha tornat a sortir un Kingsburg i un Incan Gold. Malgrat la crítica a l’anàlisi-paràlisi que ja vam fer del Kingsburg a 5 jugadors, ha tornat a sortir a taula amb la mateixa quantitat de jugadors. A mí ja m’està bé, ja m’agrada…


Aquesta vegada vaig aconseguir el dau extra una mica més tard que l’anterior partida però podia arribar al 17 (la reina) de forma constant, així que vaig apostar per aquesta dinàmica durant la segona meitat de la partida. Per sort, la vaig poder “activar” unes 5 vegades, que em van donar uns 15 punts de victòria directes. Això suposa no fer tants edificis ni poder fer tant exèrcit, però es una de les possibles maneres de guanyar al joc. L’últim enemic tenia força 9, per tant era molt difícil de vèncer, i ja ni ho vaig intentar, assumint els 5 punts de victòria de penalització.


La Mireia, qui no hi havia jugat mai abans, va guanyar als enemics i a més va fer un edifici dels grossos a l’última ronda, i es va quedar només a 3 punts de la victòria.


 


Molt més divertida va ser la partida de Incan Gold. Les cartes de perill es van aliar per a fer la partida més curta i amb poc tresors que tinc enregistrada. De fet, l’Andreu va guanyar amb 20 punts, mentre que la mitja del guanyadors sol ser major de 32 punts.


A la primera ronda va sortir: aranya, tresor, relíquia, tresor. I en aquest punt l’Andreu i jo vam decidir retirar-nos a veure si ens emportavem la relíquia. Doncs, no, no ens la vam endur. Però acte seguit va sortir una aranya. Pam de nas per a tothom. La segona ronda va ser clavada a la primera però canviant el perill. Andreu i jo sortim pels pèls abans del perill. La tercera ronda no la recordo, però en Victor s’emporta una relíquia. Marc i Mireia continuen a zero.


Quarta ronda: tressors 4,11, 9, serp, zombi… Andreu i Alex se’n van. Inmediatament després: Serp!!!


Cinquena ronda… bé, sense paraules:


ARANYA, TRESSOR 1,….. …………………………….. i ARANYA DE NOU!!!


Fi de partida: Andreu 20, Alex 19, Victor 5, Mireia i Marc 0. Així que es proclamen campions absoluts del rècord negatiu d’aquest joc. Enhorabona ;P


P.S.: Jo encara tinc esperances de que algú me’l tregui del toma 6!!



http://www.alejostenuki.com/meeples/epica-partida-del-incan-gold-i-si-tambe-un-kingsburg/

Incan Gold (o Diamantes)

El clàssic joc de “push your luck”, apurant la sort fins al màxim. Cadascú es un aventurer estil Indiana Jones, que s’endinsa dins d’una antiga cova inca. A mesura que avancem trobarem tresors i perills… Però en el moment que trobem dos perills iguals s’haurà acabat la missió. Per tant, hem d’intentar apurar el màxim la missió per tant de recollir molts tresors sense que es repeteixin els perills…  Tot això es decideix de forma simultània per a tots els jugadors.


Fins a 8 jugadors, menys de 30 minuts… es un bon filler per riure una estona de les desgràcies pròpies i dels altres.



http://www.alejostenuki.com/meeples/incan-gold-o-diamantes/

Istanbul

Som un mercader amb diversos assistents de negocis a Istambul. La nostra missió es aconseguir mercaderies i diners per poder comprar diamants. Per això ens anirem movent entre diferents paradetes i locals de la ciutat. va rebre més de 10 reconeixements entre premis i nominacions entre el 2014 i 2015. Com sempre, sembla que aquí ens arriben el jocs una mica tard.


Si bé al principi sembla molt complicat i amb moltes possibilitats d’accions diferents, al cap d’unes rondes ja comença a encaixar tot i s’agilitza el joc. Potser al principi abruma una mica. La reorganització de les paradetes permet molta rejugabilitat i variar l’estrategia guanyadora cada partida.


A la que vam fer, l’Andreu va demostrar que l’estratègia guanyadora era aconseguir diners i olvidar-se de les mercaderies…



http://www.alejostenuki.com/meeples/istanbul/

Kingsburg

Importat de la nova web: http://www.alejostenuki.com/meeples

El joc que va popularitzar la mecànica de col·locació de daus. Cadascú es un noble que ha de defensar el seu territori, les materies primes s'aconsegueixen a la cort reial, posant daus a la casella del conseller que ens interessi. El problema es que els daus es solapen, els monstres ataquen cada 4 rondes i mentrestant hem d'aconseguir punts pel mig.

Aquest joc que ja te uns anys funciona molt bé a 4, a 5 potser es fa un pel massa llarg i té força anàlisi paràlisi. El joc es del 2007, i al cap de poc en va sortir una expansió que va molt buscada. En principi al 2018 en treuen una nova edició. Se suposa que aquest joc es el primer que va establir les bases dels jocs de tipus "col·locació de daus" (Dice placement): Yspahan, Alien frontiers, Bora Bora, Roll for the Galaxy, viatges de marco polo...

Dit això, és curiosa la combinació entre estratègia i atzar. Un pot tenir una bona idea/estratègia, però si els daus no acompanyen... o a l'inrevés. De fet, ajustant l'ordre de tirada per afavorir el jugador amb una tirada més pobre, ajuda a combatre l'atzar innat en els daus. Interessant.

dimecres, 25 d’abril del 2018

Fauna



2-12 jugadors. 45-60 minuts — A primera vista sembla un Trivial sobre fauna. A la pràctica, tot i que els coneixements sobre fauna son claus, hi ha una altra vessant igual d’important: l’estratègia. Saber quan i a on apostar pot suposar la clau per guanyar. Una bona gestió de cubs d’aposta ajuda a fer la partida més fàcil, saber quina categoria es prioritària per aconseguir més punts… Els coneixements sobre fauna son importants per guanyar, però amb només això no es guanya.

Sessió de Dungeon Lords i Sitting Ducks

La segona partida a aquest jocc va durar 112 minuts, una mica més àgil. El resultat final no va ser gens ajustat ja que un parell de jugadors es van allunyar força en el tema de puntuació respecte als altres dos. Personalment, les batalles d’aquesta segona partida han sigut força més fàcils que la primera; segurament degut a que tenia molts guerrers i només un monjo, cap lladre i poca màgia…

D'altra banda, crec que no debía explicar gaire bé el tema de la fatiga i els encanteris, ja que van generar molta confusió durant el primer combat.

Idees apreses jugant:
-tot i que els guerrers son forts, no tenen poders especials i son “fàcils” de matar matemàticament.
-tenir herois de només 1 o 2 tipus, facilita molt la tasca. Les batalles son més fàcils.
-els títols honorífics a final de partida valen moooolts punts, son definitius a l’hora de decidir qui guanya.

Després vam fer una partideta ràpida al Sitting Ducks amb un final inesperat. En Víctor es va veure forçat a disparar-se al seu últim ànec i aleshores va donar la victòria al Marc. Si bé el suïcidi es poc habitual en aquest joc - són més habituals les revenges a sang freda - si es donen certes condicions, pots trobar-te matan-te a tu mateix.

Skull King o com guanyar a base de perdre

hir van caure tres partides. Un Labyrinth, un Century: la ruta de las especias i el Skull King. La partida del Labyrinth va ser una mica asimètrica, l'Andreu i jo ens vam barallar, la Mireia i el Victor es van barallar i en Marc va aprofitar la confusió per guanyar la partida. Em va saber a poc, en tinc ganes de més..
  

El Century, mal anomenat "el nou Splendor", no va quedar clar si va agradar o no. La partida va ser molt silenciosa, tothom fent molts càlculs però crec que en el fons no va desagradar. Es un joc que a mesura que hi jugues n'aprens més. Segur que veu taula sovint. El Skull King... Es tracta d'un joc de cartes on has d'encertar quantes cartes guanyaràs. El Victor i l'Andreu van començar guanyant. Jo vaig encaixar tres negatius en les tres primeres rondes... Encertant les cartes que guanyarien. La qüestió es que si creus que no en guanyaràs cap i l'encertes, reps un munt de punts. Però també t'arrisques a perdre mooolts punts. A l'última ronda, tant en Marc com jo vam demanar "zero victòries" en un moment d'inspiració divina. Malhauradament pel Marc, a mitja ronda els jugadors van fer un complot per a que en guanyes unes quantes. Per sort per mí, vaig aconseguir no guanyar cap carta i donar la volta al resultat final.

Ens hem mudat de web

Bones, estàs llegint el blog de Meeples de l'Estany sobre jocs de taula. La nova adreça es http://www.alejostenuki.com/meeples, que ens permet més funcions i més flexibilitat.
Mantenim aquesta web donada la facilitat de trobar-la als buscadors.