dissabte, 4 de març del 2023
I la web dels meeples de l'estany?
dimecres, 6 de juny del 2018
Champions of Midgard
Joc eurogame amb un component de combat, per 2 a 4 jugadors amb menys de 2 hores de duració. A Champions of Midgard cada jugador és un clan de vikings en un poble amb port que es veu atacat per monstres. Les rutes de comerç marítim son atacades i les muntayes que rodejen al poble hi viuen altres monstres.
El joc en sí es un joc de col·locació de treballadors: aconseguir diners, menjar, fusta… a més de guerrers per poder anar a lluitar contra els diferents monstres. Els Draugr que viuen al nord ens donen monedes quan els guanyem i punts de victòria. Els monstres que ens trobem a rutes marítimes donen molts més punts, però costa més arribar-hi: cal llogar un vaixell, portar menjar pels guerrers, aguantar les penes que puguin sortir pel camí i després lluitar. Per si fos poc, cada ronda un Troll ataca al poble, no dona gaires punts però permet putejar a altres jugadors a base de punts negatius (el que el mata pot enviar-ne a qualsevol jugador).
Peerò, els combats son amb daus. Nyeeeec!!! Sí, ja sé que n’opineu: daus! Fugim!! Bé, si li doneu una oportunitat veureu que es un joc amb diversos components d’atzar. L’aleatorització més evident son els daus, però son relativament manipulables i a més pots comprar uns o altres segons el que interessi. Les cartes de aventures al mig del mar també son un component d’atzar, ja que podem tenir un viatge tranquil o enfrentar-nos al Kraken a mig viatge. L’ordre dels enemics també es aleatori… també té conseqüències però és més complicat d’explicar.
El gran al·licient del joc per a mi es la primera meitat de la partida, se’m dona molt bé. Després faig fallida, em falten els guerrers i el menjar. Exactament igual ha anat en les dues partides que hem fet. La primera la va guanyar en Victor, i la segona la Mireia per pocs punts.
Cal destacar una jugada magistral del Victor a l’últim combat, tirant un dau amb les següents cares +2,+2,+1,+1,0 i 0. Per matar el monstre i endur-se 11 punts, només li calia un +1. Va tirar i va sortir un 0. Va fer servir un token especial per tornar a tirar daus (al final cada token d’aquests que no hagis fet servir són 2 punts), i va tornar a sortir un 0. Va tornar a fer servir un token, un altre 0. Un altre token … deja vú… un altre 0. Finalment, després d’haver fet servir 4 tokens (perdut 8 punts) es va quedar sense guanyar al monstre. La probabilitat de treure 4 ceros seguits amb aquest dau es un 1.18%… la diferència entre guanyar o no al monstre eren 23 punts (11 del monstre + 8 dels tokens + 4 per puntuació extra final). Hagués guanyat però el destí va voler somriure a tots els que estem a sota seu a les estadístiques. No sé si el Victor hi voldrà tornar a jugar.
[bggid=2869714]
http://www.alejostenuki.com/meeples/champions-of-midgard/
dijous, 31 de maig del 2018
Endevina el joc
Ara mateix estan fent una mena de llistat-concurs de endevinalles a veure qui encerta els jocs, a base d’una descripció… una mica pecular:
Altres:
An afternoon shoplifting with your friends.
Your powerful army of demons and monsters commits suicide out of societal pressure
That spreadsheet game
Colorful windows ruined by dots
Settlers living on a remote island get wood for sheep
America actually cares what happens to the rest of the world, but mostly because it will affect them too.
Stand on a calendar for as long as you can, and you will become more powerful.
Competitive sustainable forestry
Shoving eggs in bodily crevices
Live alone in the woods with animal and mate with your relatives.
Ever wanted to remember how painful learning dates was?
http://www.alejostenuki.com/meeples/endevina-el-joc/
diumenge, 27 de maig del 2018
Caylus 2018, destrossant un clàssic
La setmana passada vaig probar el Tzolk’in a la tenda de jugarxjugar. Ja sabia que m’agradaria, però no sabia que m’agradaria tant. És un euro amb informació completa on has d’anar calculant tota l’estona la gestió de recursos per poder optimitzar les jugades i treure més punts que els rivals. A mitja partida, vam comentar les similituds amb el Caylus. Personalment, el considero el euro de gestió de recursos per excel·lència. És cert que té una corba d’aprenentatge, però la gestió de treballadors, els diners, gestió de recursos… és excel·lent.
Avui, donant voltes per internet, he descobert un fil a la BGG on es comenta la nova reedició de Caylus 2018.
Novetats (esteu asseguts?):
-Desapareixen les monedes.
-Desapareix el track de favors reials.
-Cartes amb poders especials, algunes d’inici, altres es poden adquirir.
Sembla que estan americanitzant un dels referents dels jocs Euro. A més, no sembla que ho vulguin reeditar com a Caylus “junior” o alguna mena de modificació per deixar clar que no es el joc original que es per gran part de l’essència del joc. Que faríem a un Agricola sense menjar? o a Sagrada sense limitacions de colors ni números? Fem un Catan on sempre pots triar els números dels daus? Bé, no faré gaires comentaris. No he jugat aquesta nova versió del Caylus, per tant no fé fins a quin punt és dolenta…
Encara es factible aconseguir exemplars de l’edició prèvia. Per tant, si no l’heu jugat, proveu-lo i si us agrada, encara n’esteu a temps!!
http://www.alejostenuki.com/meeples/caylus-2018-destrossant-un-classic/
dimecres, 23 de maig del 2018
Jocs de taula a Kickstarter
Kickstarter, la plataforma per excel·lència del mecenatge (crowdfunding), és també una font inesgotable de alegries i maldecaps pels jugadors de jocs de taula. Fa uns anys la majoria de productes de Ks eren de qualitat dubtosa, creats per autors que les distribuïdores havien rebutjat. Actualment, una gran part dels jocs considerats “millors jocs de l’any” tenen els seus orígens a aquesta plataforma.
Especialment és als grans productes, que requereixen certa inversió inicial per aconseguir beneficis econòmics i suposaria un risc econòmic massa important, on la plataforma resulta més interessant. Per posar un exemple: Gloomhaven, és un joc immens, amb una caixa immensa, amb molts components i figueretes, amb legacy… Potser una distribuïdora tradicional no voldria còrrer el risc de fer fallida amb un joc d’aquestes característiques. Però si ho fem a través de Kickstarter, ja sabem quants compradors inicials tindrem i si té futur o no.
Jocs que primer van sortir a Kickstarter i després de forma pública (retail): Exploding kittens (amb èxit desmesurat, més de 8 milions de USD), Blood Rage, Gloomhaven (4 milions a la segona edició), Rising Sun, Sagrada i Santorini.
Jocs que només han sortit a KS i no a les tendes: Cavern Tavern, Rise to Nobility… molts, moltíssim, la major part de fet; però tinc clavat no haver-me comprat un Thunderstone Quest quan va sortir.
Comprar a Kickstarter té molts al·licients. D’una banda a Ks trobem novetats, jocs que encara no han sortit al mercat i que donen la cara per primer cop a internet. D’aquesta manera podem estar al dia sobre les últimes tendències dels jocs de taula. Ara mateix, per exemple, si no portes miniaturetes amb molts detalls, no ets ningú. Aquestes novetats solen anar acompanyades de recompenses pel fet de participar en major o menor mesura. Per exemple monedes metàl·liques en comptes de les de cartró. I a més s’hi sumen les exclusivitats, material adicional que només aconseguiràs a l’edició kickstarter. Tot això tenint en compte que l’edició Kickstarter pot ser l’única que en surti d’aquell joc i mai més es torni a publicar. Si un joc no ha tingut l’èxit esperat o ha canviat la moda en jocs de taula, es fàcil que el joc no es publiqui pel gran públic mai. Per tant, participar al Ks es l’única forma d’aconseguir de forma garantida aquell joc. I si la inversió us sembla desmesurada sempre es pot revendre el joc al mercat de segona mà… amb exagerades pujades de preu, o baixades de preu si el joc no ha tingut bona acollida.
Però abans de que aneu a Ks a comprar de forma compulsiva, sapigueu de les limitacions i problemes que presenta aquesta plataforma de mecenatge. De fet, penseu en tots els intents de manipulació que rebem: vídeos molt atractius estèticament, text ressaltant l’exclusivitat i la novetat del joc… Tot seguit de la descripció del joc, els comentaris i vídeos sobre el joc. A més, els vídeos d’opinió que es presenten als diferents projectes de Ks son pagats. És a dir, l’autor del vídeo ha obtingut un benefici econòmic a canvi de fer una revisió del joc. Si no es una revisió favorable, molt probablement altres projectes no li demanarien revisions… i així haurien de tancar la barraca. Per tant i per defecte, cal assumir que totes les reviews i opinions son bones o molt bones. De tant en quan hi ha algun joc que envia còpies desinteressadament i ho fa constar al costat del vídeo. Si entrem en detalls ens fixarem que molts dels jocs de Kickstarter no han passat un període tant extens i han sigut tant testejats com els jocs que surten de les distribuïdores tradicionals. D’aquesta forma, ens podem trobar amb jocs que no acaben de funcionar del tot en realitat, amb manuals d’instruccions mal escrits o amb personatges amb poders desequilibrats.
Original value: 50,00 EUR
Conversion quote USD/EUR = ""0,854""
Conversion quote EUR/USD = ""1,171""
Converted value: 25,62 EUR
Original value: 30,00 EUR
Conversion quote USD/EUR = ""0,854""
Conversion quote EUR/USD = ""1,171""
" data-dcc-converted-content="A més cal afegir les exclusivitats, que també animen al públic a participar-hi per no quedar-se sense aquell detall que farà que aquella edició sigui única. El problema d'això, a més de la manipulació que suposa, és el preu de compra. Estem parlant d'un mercat principalment centrat a EEUU, amb preus força alts, per edicions limitades i que a més es pot pagar encara més per obtenir més exclusivitats. Si el joc va bé, ja serà agafat per alguna distribuïdora professional i fabricat en massa. Això fa que baixin els preus, però tot depèn de l'interès que posin les distribuïdores en aquell joc concret. Per exemple, Santorini a Kickstarter va sortir per 42,71 EUR més enviament, ara es possible comprar-ho per uns 25,62 EUR . Aquí a més hem de revisar el tema aduanes i els preus d'enviament. Si el joc es UE-friendly, vol dir que tenen algun centre de distribució europeu, no ens bloquejaran la comanda a aduanes i els costos d'enviament seran limitats. En canvi, jocs americans es possible que siguin bloquejats a aduanes (amb els costos de gestió afegits) i amb costos d'enviament més alts." data-dcc-original-content="A més cal afegir les exclusivitats, que també animen al públic a participar-hi per no quedar-se sense aquell detall que farà que aquella edició sigui única. El problema d'això, a més de la manipulació que suposa, és el preu de compra. Estem parlant d'un mercat principalment centrat a EEUU, amb preus força alts, per edicions limitades i que a més es pot pagar encara més per obtenir més exclusivitats. Si el joc va bé, ja serà agafat per alguna distribuïdora professional i fabricat en massa. Això fa que baixin els preus, però tot depèn de l'interès que posin les distribuïdores en aquell joc concret. Per exemple, Santorini a Kickstarter va sortir per 50$ més enviament, ara es possible comprar-ho per uns 30$. Aquí a més hem de revisar el tema aduanes i els preus d'enviament. Si el joc es UE-friendly, vol dir que tenen algun centre de distribució europeu, no ens bloquejaran la comanda a aduanes i els costos d'enviament seran limitats. En canvi, jocs americans es possible que siguin bloquejats a aduanes (amb els costos de gestió afegits) i amb costos d'enviament més alts.">A més cal afegir les exclusivitats, que també animen al públic a participar-hi per no quedar-se sense aquell detall que farà que aquella edició sigui única. El problema d’això, a més de la manipulació que suposa, és el preu de compra. Estem parlant d’un mercat principalment centrat a EEUU, amb preus força alts, per edicions limitades i que a més es pot pagar encara més per obtenir més exclusivitats. Si el joc va bé, ja serà agafat per alguna distribuïdora professional i fabricat en massa. Això fa que baixin els preus, però tot depèn de l’interès que posin les distribuïdores en aquell joc concret. Per exemple, Santorini a Kickstarter va sortir per 50$ més enviament, ara es possible comprar-ho per uns 30$. Aquí a més hem de revisar el tema aduanes i els preus d’enviament. Si el joc es UE-friendly, vol dir que tenen algun centre de distribució europeu, no ens bloquejaran la comanda a aduanes i els costos d’enviament seran limitats. En canvi, jocs americans es possible que siguin bloquejats a aduanes (amb els costos de gestió afegits) i amb costos d’enviament més alts.
A més cal afegir les exclusivitats, que també animen al públic a participar-hi per no quedar-se sense aquell detall que farà que aquella edició sigui única. El problema d’això, a més de la manipulació que suposa, és el preu de compra. Estem parlant d’un mercat principalment centrat a EEUU, amb preus força alts, per edicions limitades (les tirades limitades encareixen la producció) i que a més es pot pagar encara més per obtenir més exclusivitats. Si el joc va bé, ja serà agafat per alguna distribuïdora professional i fabricat en massa. Això fa que baixin els preus, però tot depèn de l’interès que posin les distribuïdores en aquell joc concret. Per exemple, Santorini a Kickstarter va sortir per 50$ més enviament, ara es possible comprar-ho per uns 30$. Aquí a més hem de revisar el tema aduanes i els preus d’enviament. Si el joc es EU-friendly, vol dir que tenen algun centre de distribució europeu, no ens bloquejaran la comanda a aduanes i els costos d’enviament seran limitats. En canvi, jocs americans es possible que siguin bloquejats a aduanes (amb els costos de gestió afegits) i amb costos d’enviament més alts.Per si fos poc, la comunitat de jugadors de jocs de taula seguim ens comportem com una petita ramat d’ovelles: si algú cau víctima del Hype d’algun joc i en parla per internet, molts el seguiran i s’anirà fent una bola més grossa… ningú vol ser l’únic que no té “l’edició única”. A més, com tothom en parlà bé, sense cap fonament sòlid, va creixent més i més el hype. De fet, la plataforma s’hauria d’anomenar hype-starter: un cop iniciat el hype, els recursos venen sols.
Per tant, aquesta plataforma es bona oportunitat per aconseguir novetats o rareses, pagant el preu de la incertesa sobre el producte final. Ara que ja coneixeu les limitacions i virtuts dels projectes Kickstarter, intenteu no deixar-vos endur per la ludopatia 😉
http://www.alejostenuki.com/meeples/jocs-de-taula-a-kickstarter/
dimarts, 22 de maig del 2018
Gretchinz, Room 25 i bé, també un Ricochet Robots
Aquest cap de setmana vam estrenar el Gretchinz, un joc de carreres amb cartes i daus. Cada jugador llença els daus de forma simultània i en quan un d’ells ha trobat la combinació que l’interessi, crida i es deixen de llençar més daus. Això suposa una limitació relativa de l’atzar… fins que ho proves amb un grup molt juganer. L’Andreu tenia el poder especial de tornar a tirar un dau cada ronda, així que en el moment en que li sortia una fletxa de moviment, ja cridava. Això volia dir que pràcticament tothom tenia limitats els seus moviements a una única tirada. A excepció de l’Andreu que després poder tornar-ne a tirar un. El Xavi A. també tenia un poder especial força potent, mentre que els altres jugadors tenien poders que semblaven menys potents. Desequilibri o manca d’experiència? Bé, era la primera partida, massa d’hora per treure’n conclusions.
Després vam fer un Room 25. Donat que l’objectiu principal del joc es emputxar-me a mí, primer va guanyar el Marc i després en Xavi A. Després, de forma secundària però d’acord amb les regles del joc, l’equip dels guardes format per en Xavi A. (si, el mateix que em va matar) i jo vam guanyar. Hauriem de revisar-ho això, perque en cap de les 5 partides que s’han fet han guanyat els concursants.
Finalment, va caure un Ricochet robots. Va ser una partida força igualada entre en Marc i jo però al final va guanyar ell. Tinc tendència a escollir el costat equivocat en els camins de pocs moviments… Tot el que sigui de 4 a 7 moviments, sempre escullo el costat erroni inicialment. Algú vol fer un Ricochet robots amb un mínim de 10 moviments?
http://www.alejostenuki.com/meeples/gretchinz-room-25-i-be-tambe-un-ricochet-robots/
dilluns, 21 de maig del 2018
El marketing dels jocs
Fa uns dies que dono voltes a la importància que té el marketing en el mon dels jocs.
D’una banda tenim el fenomen de Kickstarter i les xarxes socials, amb projectes que acumulen centenars de milers d’euros. Si bé fa uns anys Kickstarter era una plataforma de crowdfunding per a jocs descartats de les distribuïdores, recentment s’ha convertit en la plataforma de llançament de grans jocs i novetats. Només cal pensar en alguns jocs com el Blood Rage, Gloomhaven, … i molts altres jocs que últimament se situen en el top 10 de jocs de l’any… i que han sortit de Kickstarter. Però això comporta certs problemes i en podríem fer una entrada sencera només d’això (m’ho apunto).
En canvi, el marketing és la base de Kickstarter: els vídeos son sempre molt atractius visualment, les revisions pagades dels jocs, la forma d’estendre les seves influències per les xarxes socials (amb anuncis a facebook, per exemple)… Fins arribar al punt de que si obrim la pàgina inicial de la boardgamegeek veurem 2-3 anuncis de jocs esperant els nostres diners a la plataforma de crowdfunding.
D’altra banda, tenim el marketing dels jocs ja publicats i en mans de les distribuïdores però que necessiten de distribució i fer-se conèixer. Un clàssic d’això va ser Virus a Espanya. Es tracta d’un joc d’un autor local pel que cal potenciar-ho i fer-hi molta publicitat… així que es van fer tornejos, demostracions públiques, totes les tendes el tenien… quan realment no es un gran joc, però tota la maquinària de publicitat ja estava en marxa.
El cap de setmana vam veure el Gretchinz!, un joc de curses basada en el mon de Warhammer, amb un component important d’atzar i joc en temps real amb els daus. Devir n’ha fet força publicitat, organitzant demostracions, tant a través del seu canal de youtube (li van donar molt bombo) com a diferents fires. Aquest cap de setmana el vam jugar i va sorgir un dubte sobre les regles. Vaig anar immediatament a la BGG per descobrir que el joc està amb un 6.8, només 56 puntuadors, només es pot comprar a Europa, especialment Espanya. El forum es pràcticament buit i no hi vaig saber trobar la resposta al dubte que teniem.
Em pregunto fins a quin punt el Gretchinz! es un nou Virus o no… i quines motivacions tenen els distribuïdors per potenciar un joc versus un altre…
http://www.alejostenuki.com/meeples/el-marketing-dels-jocs/